El disseny de food packaging és una eina fonamental per seduir el consumidor al lineal d’una superfície de distribució ja sigui de gran consum, especialitzada o gurmet. Els materials, les formes, les tipografies, les il·lustracions, les fotografies o els colors conformen una unitat que diu tot allò que el producte porta però no ens mostra. Allò que es menja o es beu amb el cor.
Si aquestes premisses són indispensables per a l’embalatge d’un producte de distribució local, quan fem el salt a altres mercats i/o fronteres el llenguatge es complica i ens planteja diversos reptes que cal tenir en compte:
La cultura. La percepció del producte per part del consumidor local ens permet dibuixar un primer pla conceptual de com ens hem de comunicar. Als països del nord d’Europa el maltractament animal és un aspecte molt important i que influeix en la presa de decisions de compra. Per tant, per molt que vulguem potenciar el tòpic i remarcar l’origen, posar la imatge d’un torero al film d’un sobre de pernil ibèric és un error que es reflectirà a les vendes.
A països com la Xina, amb milions de compradors àvids de consumir els nostres productes, els colors són tot un llenguatge de comunicació i on nosaltres posaríem el negre per destacar el caràcter gourmet d’una xocolata, ells posen el vermell.
L’origen. De vegades hem dissenyat diverses versions d’un packaging i en les revisions del client insistia a posar cada vegada més indicacions en l’idioma de destinació. “Com més clar per al consumidor millor” deia. I així hem perdut identitat i de nou, vendes. Us imagineu comprar un pack de productes de cuina japonesa on no apareix ni un caràcter del seu alfabet, un sol naixent, o aquests traços a pinzell tan característics. No, oi? Perdria identitat.
Hi ha moltes maneres de combinar la informació de producte i mantenir la informació emocional de l’origen. Però mai no s’ha de perdre el codi propi de l’origen. No oblidem que quan un consumidor alemany compra pernil espanyol no compra una pota de porc llescada i curada, compra una experiència emocional.
És cert que cada país té la seva reglamentació, encara que això mai no ha estat un obstacle per adaptar un packaging. La clau és mantenir l’origen i saber comunicar-se amb la destinació. Una simbiosi entre qui ets i amb qui parles.
Lluís Ares
CEO Dribbling
